…que es venera a la Porta dels Apòstols de la Seu Vella de Lleida
Puix de la Ciutat i l’horta
el nom de Mare us escau;
Sigueu-nos del Cel la Porta,
oh Clement «Verge del Blau»
Com la flor, la vostra imatge
d’un bloc de pedra sorgí
per atzar i aprenentatge
d’un artista encar fadrí.
Del patró l’enveja forta
contra Vós airada cau:
El morat al front ens basta
per comprendre tot l’embat
del martell iconoclasta
del bon mestre humiliat.
Vostre blau, però, ens conforta
en la fe, l’amor i pau:
De seguida, la Seu Vella
us ofrena el seu caliu;
hi voleu com una ocella,
delerosa de fer el niu,
on d’apòstols bella escorta
l’accés guarda d’eix palau:
La celistia us agrada
com la pluja, el sol i el vent,
ni que deixin ben colrada
vostra fag i la del Nen,
perquè al Pla i al Segre, absorta,
reflexar-vos-hi us complau:
Baix l’escena del Judici
de la bella Catedral,
hi exerciu el vostre ofici,
dreta enmig del seu portal,
d’obrir, a tota anima morta,
el Cel del que sou la clau:
A trenc d’alba amb sa cantúria
us saluden els moixons;
amb aromes, la planúria
i l’oratge amb sos petons,
que igual Lleida us honri, exhorta
allí l’aire, l’horta i l’au:
Perla sou en sa petxina,
excellent entre les mil
que la Patria a sa Regina
basti amb art de tot estil;
que l’estoig, més us importa
sa estructura de gran nau :
A tall d’hàbil Capitana
d’eix navili singular,
quan la boira espessa hi plana,
us és grat fer-lo vogar
vers la mar floral, que aporta
per Vós, fruits en òptim grau:
Just tallada ja la guerra
l’urpa us clava, i dues més,
que assolaren nostra terra,
vostra efigie i son recés.
Lleida amb culte us n’aconhorta
a l’església de Sant Pau:
D’engà que de la pedrera
l’escarpiella us n’ha arrencat,
sou, a tots els vents senyera
de justicia i llibertat…
D’opressió —viva o somorta—
deslliureu el poble esclau:
L’esperit dels nostres pares
resti intacte en ell, per Vós.
Bonhomia i seny les ares
i focs ornin amb ses flors,
esborrant la via torta
de l’error, mentida i frau:
Verge i Mare beneïda
protegiu nostre Pais;
deu, després d’aquesta vida,
als seus fills el Paradis
essent l’ala que ens hi porta,
ara ens presti abric suau:
Perquè esplets d’Eucaristia
i blat ens doni, al castell
vigileu, de nit i dia,
la Segarra, i Pla d’Urgell,
i el llum que us encén l’esporta
garriguenca a cada afrau:
La Noguera, Segria. i Segre
riberenc guaiteu també;
car l’ambient us porta, alegre,
l’encens pur de son verger,
ple d’encís, si no us l’avorta
de calitja alguna allau.
Puix de gracies sou comporta,
com mai, quan la dalla ens rau.
Sigueu-nos del Cel la Porta,
oh Clement «Verge del Blau».
Pregueu per nosaltres, Santa Mare de Déu.
Perquè siguem dignes de les promeses de Crist.
Preguem.
Oh Déu, que vau donar
als vostres Apòstols l’Esperit Sant,
mentre pregaven amb Maria, la Mare de Jesús;
concediu-nos, amb la seva intercessió,
de servir fidelment la vostra majestat
i de poder difondre amb la paraula
i l’exemple la glòria del vostre nom.
Per Crist Senyor nostre. Amén.
